Som Castell de la costurera

SITUATS EN BALONES, VIGÍA PRIVILEGIAT DE LA VALL DEL SETA DE LA MUNTANYA D'ALACANT

EL TERRITORI

EL TERRITORI

La Vall de Seta, a la comarca del Comtat, rep el nom del riu Seta que la travessa de nord a sud. L’envolten les serres d’Almudaina (a tramuntana), d’Alfaro (a llevant) i la Serrella (a migjorn); cap a ponent, la vall queda més oberta. La integren els municipis de Balones, Benimassot, Tollos, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Gorga; té la densitat de població més baixa de les comarques d’Alacant. 

L’economia d’esta subcomarca es basa en l’agricultura muntanyenca de secà. Tot i que l’olivera i l’ametler són els cultius principals, també hi ha fruiters com el cirerer, que compta amb identificació geogràfica protegida, i la bresquillera.

 

La finca del Castell de la Costurera està a Balones, al vessant meridional de la Serra d’Almudaina. L’altitud (entre 600 i 800 metres), la proximitat al Mediterrani, el clima continental temperat, la pluviositat (600 mm aproximadament), moltes hores de sol, una orientació perfecta i el cultiu en terrasses de pedra seca, on predomina la terra argilenca aconseguixen que fruites i olis destaquen per l’excel·lent qualitat.

L’olivera és, sense dubte, el cultiu més arrelat. En són prova i testimonis els exemplars mil·lenaris que hi ha per tota la vall. Predominen les varietats autòctones mançanella i blanqueta i, en menor mesura, l’alfafarenca, beniaia, grossal i cuquello. Gràcies a estes varietats autòctones, al cultiu de secà i les particularitats agroclimàtiques esmentades, fem oli d’oliva verge extra amb unes característiques organolèptiques diferenciades i úniques. La gran quantitat de polifenols que conté el nostre oli afig, al seu sabor, el caràcter salutífer.

LES OLIVERES MIL·LENÀRIES

Les oliveres mil·lenàries són, amb seguretat, el més valuós patrimoni natural que podem trobar en estes terres. Són arbres monumentals que han sobreviscut al pas dels segles, convivint amb les diverses cultures que han habitat les valls del migjorn valencià. Tots estos pobles han menjat olives i han utilitzat l’oli com a aliment, però també per a ungir i coronar reis, il·luminar la nit amb cresols, alleujar malalties, sanar la pell, fer tisanes amb les fulles i escalfar-se o cuinar amb la llenya. No hi ha en esta comarca cap ser viu al qual hagen acariciat tantes mans, ni del qual es puga obtindre tants beneficis.

Has de conéixer els secrets de les oliveres i contemplar la bellesa dels seus troncs retorçuts. Si t’atrevixes a somiar, podràs viatjar en el temps, imaginar les històries que han tingut lloc sota la seua ombra. Què ens contaria cadascuna de les persones que les ha cuidat? Imagina’t l’experiència.

Abrir chat